Quan et despertes al matí es pot escoltar el cant d’un gall, un gos bordant, o simplement l’aigua fluint. El riu algun cop salvatge, però lleu durant la gran part d’estiu, dóna vida a tota la vegetació que ens envolta.

Hi ha tot tipus d’oportunitats per anar d’excursió. Prendre el GR10 prop de l’estable i seguir-lo fins Mont Alba, o bé anar en l’altra direcció i acabar el camí a Arles de Tec. Resulta excitant pujar fins a la frontera espanyola, a l’anomenat Coll de la Dona.

El Vallespir és una vall que corre d’oest a est. Encara ara perduren moltes fortificacions construïdes en l’època de Lluís XIV, el Rei Sol, el qual va conquerir parts del territori Català i va definir la frontera com ho segueix essent en l’actualitat. Vauban va ser el seu principal arquitecte militar. A Prats del Molló es pot visitar una de les seves fortificacions, l’altra, el Fort de Bellaguarda, està situat al Pertús.
Ceret, la ciutat principal, reconeguda per famosos pintors cubistes com Picasso, Braque i Gris, que hi han anat. Per aquest motiu és obligada la visita al seu museu, i també ho és el mercat dels dissabtes al matí. La població dels Banys d’Arles (Ameli les Beins en francès) és coneguda des de l’antiguitat fins avui en dia per les seves termes.

El Canigó és la muntanya més alta de la regió. És millor atacar el seu cim per la vessant nord, des de la vall de Prades. És una muntanya sagrada pels catalans. Un cop a l’any un gran foc s’encén en el seu cim i des d’allí, el foc es reparteix en torxes per tot el país.

La costa mediterrània es troba a una hora en cotxe des de la Fargassa. Cotlliure és el lloc on s’ha d’anar. La carretera de la costa fins a Espanya, on els Pirineus s’enfonsen per sota el nivell del mar, és un preciós lloc ideal per a bussejar.

Més enllà, un cop a Espanya, les ciutats de Girona i Figueres esdevenen especials. Girona és una antiga ciutat que data de l’època romana, però també gaudeix d’un toc morisc especial.

El viatge fins a Barcelona es possible des de la Fargassa en unes 3 hores.